L'HISTORIA

A l’any 1962 i amb motiu dels actes del cinquantenari de l’Agrupació Excursionista “Catalunya”, la secció de muntanya de l’Entitat va voler commemorar l’efemèride amb la senyalització de camins a l’Alta Vall Ferrera.

En aquelles dates, l’assenyalament de camins era una tasca molt feixuga i molt costosa econòmicament, però també molt necessària per l’orientació i seguretat dels excursionistes que visitaven les nostres muntanyes i que no disposaven de grans mitjans, llevat d’alguna brúixola i majoritàriament mapes de carenes.

Explica el fulletó commemoratiu del cinquantenari, que la Secció de Muntanya del CEC amb el patronatge de la Mancomunitat de Catalunya va dur a terme a l’any 1.920 el primer marcatge de camins. Aquest es va fer de Setcases a la Portella de Mentet i Pla de Morens.

Va ser als voltants de l’any 1.930 que es marcaren els camins de Montserrat.  A l’any 1.931 s’assenyalaven els de Benasc a La Renclusa i ports del voltant. Aquest mateix any també s’assenyalà la ruta de Montellà al refugi Cèsar A. Torres, al Cadí.

Des de llavors, ja no s’havia fet res mes en matèria de senyalització, fins que a l’any 1.960, la Federació de Muntanya, va acordar en l’Assemblea del 22 de Juny d’aquell any, de reprendre la tasca d’ assenyalar els camins de les nostres muntanyes.

L’Agrupació llavors, va acordar fer una aportació aquest requeriment i decidí que per commemorar el cinquantenari, duria a terme la senyalització dels punts principals dels itineraris de la Vall Ferrera.

L’ASSENYALAMENT DELS CAMINS.

El projecte engegat consistí en posar 10 pals metàl·lics amb un rètol al seu damunt que amb un text, podes orientar sobre els camins a seguir per anar als indrets més significatius de la vall.

Així que desprès de fer un estudi sobre mapes i experiències, es decidí els textos i els enclavament dels senyals, de manera que des de Barcelona es feren els pals i els rètols corresponents.

Al 19 d’Agost de 1.962 una expedició encapçalada pels socis Montagut i Montllor, Secretari i Expresident de la secció de muntanya respectivament, i el jove Sebastià Porta sortí de Barcelona cap a Llavorsí. En aquesta vila es deixen les oportunes instruccions per enviar el material a Areu, un cop arribi de la ciutat. Els membres de l’expedició fan cap a Areu i Refugi de la Vall Ferrera,  per tal de preparar damunt del terreny, primer l’emplaçament més adient i, tot seguit, fer els preparatius per la col·locació dels rètols.

Malgrat la tardança que hi va haver amb el material, per fi es varen poder posar tots els senyals en els llocs escollits amb l'inestimable ajuda del ferrer d'Areu en Josep Ribes.

Seguint les indicacions de la crònica feta en aquell moment, som coneixedors de la sorpresa que s’endugueren els habitants de la vall, en saber que uns ciutadans de Barcelona es dedicaven a posar rètols damunt d’uns pals i aquestos feien tant de goig, com els rètols que hi havia a la Capital.

En principi, aquest luxe no es va pas entendre, però els aclariments sobre la possibilitat de facilitar l’apropament d’excursionistes i amants d’aquestes magnífiques i impressionants muntanyes de la Farrera, va fer  que els veïns de la vall, i en especial el senyor Josep Ribes, que ens va fer de guia en aspectes geogràfics i toponímics, agraïssin la tasca duta a terme per l’Entitat.

DETALLS DELS PALS

Els pals, d’acord amb les normes federatives del moment, són unes plaques de ferro de 50x30 centímetres amb les lletres buides, col·locades en pals cilíndrics, a dos metres d’alçada fermades al terreny amb en-cimentació a la base. La placa és pintada de color vermell i els pals amb franges blanques i vermelles.

La placa du l'anagrama de l'Agrupació Excursionista "Catalunya" i les lletres "FCM"  (Federació Catalana de Muntanyisme)